La traductora Petra Zickmann es finalista del Premio de la Feria del Libro de Leipzig 2026 por su trabajo de traducción de Et vaig donar ulls i vas mirar la tenebra (en la edición en alemán: Ich gab dir Augen, und du blicktest in die Finsternis) de la escritora Irene Solà (Malla, 1990).
El premio
El premio se entrega durante la Feria del libro de Leipzig a libros en tres categorías —ficción, no ficción/ensayo y traducción. Instaurado en 2005, el jurado está formado por periodistas y críticos literarios.
En esta edición 177 editoriales alemanas presentaron más de cuatrocientas obras. El galardón está dotado 15000€ para el ganador y 1000€ para cada finalista.
Petra Zickmann
Zickamnn, responsable también de la traducción al alemán de otras obras de Solà, como el éxito internacional, traducido a una treintena de idiomas, Canto jo i la muntanya balla (Singe ich, tanzen die Berge en la traducción alemana) o Els dics (Die Deiche), ha traducido a escritoras como Carme Riera, Caterina Albert (Víctor Català), Eva Baltasar o Teresa Solana.
Según el jurado del premio Petra Zickmann «(re)inventa palabras evocadoras en alemán para estas historias de vida realistas y fantásticas, marcadas por la adversidad y la terquedad».
Traducciones de Irene Solà
No es la primera vez que una traducción de Solà recibe un premio, Irene Solà y su traductor al holandés de la misma obra, Adri Boon, obtuvieron el Premio Europeo de Literatura de los Países Bajos 2025. En ese caso el premio se entregaba tanto a la autora del original como al traductor.
En 2024 la escritora se reunió en varias sesiones de trabajo con diez de sus traductores: Rita Custódio (portugués), Àlex Tarradellas (portugués), Mara Faye Lethem (inglés), Krisztina Nemes (húngaro), Amaranta Sbardella (italiano), Ma Kexing (xino), Adri Boon (neerlandés), Ellinor Broman (sueco), Concha Caderñoso (castellano) y Marina Ketlerova (ruso) en unas jornadas de Faberllull, unas residencias de arte, ciencias y humanidades gestionadas por el Instituto Ramon Llull.
Una novel·la desbordant, plena d'històries i personatges maleïts més enllà del temps. Amagat entre muntanyes acinglerades i desavinents, en algun lloc remot de les Guilleries transitat per caçadors de llops, bandolers, emboscats, carlins, sortilleres, maquis, pilots de ral·lis, fantasmes, bèsties i dimonis, el mas Clavell s'agafa a terra com una paparra. És una casa, sobretot, habitada per dones, on un sol dia conté segles de records. Els de la Joana, que per trobar marit va fer un pacte que inauguraria una progènie aparentment corcada. Els de la Bernadeta, a qui manquen les pestanyes i, de tanta aigua de farigola com li van abocar als ulls quan era una nena, va acabar per veure el que no li tocava. Els de la Margarida, que en lloc d'un cor sencer en té un de tres quarts, rabiüt. O els de la Blanca, que va néixer sense llengua, amb la boca com un niu buit, i no parla, només observa. Aquestes dones, i més, avui preparen una festa. Amb el torrent verbal, el sentit del ritme i de l'humor, la gosadia formal i la capacitat d'evocar atmosferes i d'encarnar imaginaris que caracteritzen la seva obra, Irene Solà ha escrit una novel·la com un doll exultant d'històries, que explora la dualitat i el lligam intrínsec entre llum i foscor, vida i mort, oblit i memòria, realitat i fabulació.
Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres