La infantesa resulta un període fonamental, especialment en la vida dels creadors i de manera molt particular en el cas de Mercè Rodoreda, en relacionar-se amb un tema central de la seva producció: la pèrdua de la inocència. Gràcies, en bona part a les cartes familars conservades, Carme Arnau ha reconstruït aquesta època de la  vida de Rodoreda amb el relleu de la seva  familia, bohèmia i lletraferida,  i, sobretot, del seu avi, un catalanista  de cor que va guiar els seus primers passos i que la va marcar de per vida. De fet, la infantesa esdevindrà per a Rodoreda un rerefons, sempre important, perquè la novel·lista sembla haver-se amarat de tot el que hi va viure i, de manera conscient o inconscient, la seva producció ho reflectirà. 

D’aquesta manera, l’evocació d’aquest periode ens permet, també, aprofundir en la producció  de la novel·lista més universal i valorada de la literatura catalana.