A Aràcnida esper que hi pogueu trobar l'autenticitat, la nuesa i la intensitat amb què m'he dedicat a escriure. La poesia és el meu camí d'autoconeixement, amb les lletres ordeno el meu mobiliari emocional, cerco imatges en les quals reconèixer-me humana i sentir-me viva. De vegades mirant cap endins, de vegades cap a fora, però sempre des de mi, on la poesia i la bellesa volen donar-se la mà buscant aquells ínfims detalls on la vida i l'amor es manifesten colpidors. Són moits estats d'ànim, reflexions, preguntes, batecs, filosofia...

De vegades un mateix poema és en si un procés emocional del desordre a l'ordre, o viceversa, de la batalla al repòs o viceversa.

Així, desitjo que us pogueu sentir còmplices de la vida a través dels seus versos, on el material humà preciós, com els mil colors de la tendresa, és comú a totes nosaltres.