La introspecció sense filtres d’una heroïna suïcida addicta al sexe amb altres dones i a la vida improductiva, que es salva quan ha d’ocupar-se d’una nena.

El permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l'heroïna del llibre. El món exterior amenaça, cal atrevir-se a sortir de la cel·la familiar, desactivar la mare obsessa de la salut, la germana obsessa de la felicitat, negar-se a pagar el deute del que han invertit en tu. Després, reunir forces: no fer res més que follar i llegir. Trobar un lloc on la mentida no sigui necessària, on el glaç s’esquerdi. I començar.

“La força de la por és la suma de cada petit somni reduït a pols”, diu l’heroïna, i es posa a caminar sense agafadors. La seva vida lliure, mortalment sorprenent, tiba de banda a banda d’aquesta novel·la com la corda del funambulista a cent metres d’altura. Eva Baltasar la camina amb el desafiament i l’elegància dels grans escriptors.